Vos deixem a continuació una nova col·laboració de Sofia Montagud Mengual.
La II trobada de Muixerangues a Xàtiva és ací, ja podem gaudir d’aquest dia memorable per a la nostra muixeranga. Les dones de la nostra colla hem estat assajant molt de temps per a aquest gran dia. Hui toca demostrar-ho. Estem en la ronda de figures i els companys d’altres colles ja han acabat les seues, ara ens toca a nosaltres. Des del micròfon anuncien el nostre torn: Torreta sense Desplegar, una figura de 4 alçades. No és com tots s’esperen, és la primera Torreta sense desplegar íntegrament feta per dones, ni un sol home a la figura o a la pinya.
Un conjunt de sensacions ens recorren la ment i el cos. Máxima concentració, la força de ser dona es manifesta així d'un mode creatiu. Tenim tot un repte per a nosaltres.
Les companyes de la Conlloga Muixeranga de Castelló, de la Muixeranga de Vinaròs i de la Muixeranga de Cullera s’acosten a nosaltres, on anem a muntar la figura. Saben totes molt bé la importància d'aquesta figura. No sols em referisc a les dones de la muixeranga de Xàtiva o de les xiques de les altres muixerangues hui presents a la nostra ciutat. Em referisc a totes les dones valentes que dia a dia lluiten per reivindircar la igualtat. Dones fortes, no sols corporalment e intel·lectualment, dones fortes emocionalment...
No sols volem demostrar que hui podem fer una figura de 4 alçades, volem demostrar l'empoderament de les dones i que sense nosaltres hui les muixerangues no serien com són. Demostrem que sabem molt bé qui som i qui volem ser.
A poc a poc es canta la figura, totes ens posem on ens pertany (bases, primeres mans, vents, escales...). Suor a les mans, nervis a flor de pell, en definitiva, molta il´lusió. Les xiques de les altres colles ens ajuden fent pinya, la participació en la figura és molt important, una sola errada i tot es podia anar a baix. Ja sabem com funciona, no som noves en aquestes figures però és la primera vegada que es presenta així, davant el públic.
El tabal comença a sonar i els nervis canvien a concentració màxima en el què fem. Les segones pugen per les escales i passen per dalt de tota la pinya fins arribar a les bases, allí es pararen. Pregunten a les bases, “Esteu bé?” i aquestes aconsellen com canviar els peus per estar més còmodes i més estables al damunt. Tot d'acord. "Agafeu peus!".
L'enxaneta i l’alçadora comencen a pujar per la pinya mentre els dosos es fiquen bé perquè pugen a les seues esquenes. Mirades de complicitat i orgull. Primer, ho fa l’alçadora, comprovant que tot va com estava planejat. Tot està correcte, ho podem confirmar. La figura no tremola, no té cap signe que de què puga caure, així que mana a agafar peus. És el torn de la xiqueta, l'enxaneta puja i es planta. Sap molt bé com pujar dalt de tot, està formada i preparada malgrat la seua curta edat. Amb rapidesa, puja sense por per damunt dels dosos fins a arribar a l’alçadora. Amb la seua ajuda, l'enxaneta puja als muscles i així arriba al més alt de la figura. Ànim que ja quasi ho tenim, són paraules que mentalment i amb la mirada ens repetim.
Tot el món aplaudeix, ho em aconseguit, la figura està muntada al complet. Però la xiqueta té una sorpresa. De la seua faixa trau una bandera, la nostra bandera. Bandera que representa la igualtat, el rebug al patriarcat i al masclisme. Els aplaudiments no cessen així que es presenta la figura girant un poc, l'alçadora amb l'enxaneta damunt giren perquè tots puguen vorer la bandera. És l'hora de desmuntar-la figura, així que la xiqueta deixa caure la bandera abans de baixar.
A poc a poc és desmuntada tota la figura, primer l'enxaneta, seguida de l'alçadora i després, els dosos. El dolor, el pes i la tremolor disminuiexen i el orgull i el sentiment aflora. Els aplaudiments ens arriben per totes bandes: del públic i dels nostres companys de totes les colles.
Estàn orgullosos de nosaltres i somriuen amb admiració. Entre rialles de felicitat totes ens abracem i a una sola veu cridem "SENSE DONES NO HI HA MUIXERANGA!, SENSE DONES NO HI HA MUIXERANGA!".
Un conjunt de sensacions ens recorren la ment i el cos. Máxima concentració, la força de ser dona es manifesta així d'un mode creatiu. Tenim tot un repte per a nosaltres.
Les companyes de la Conlloga Muixeranga de Castelló, de la Muixeranga de Vinaròs i de la Muixeranga de Cullera s’acosten a nosaltres, on anem a muntar la figura. Saben totes molt bé la importància d'aquesta figura. No sols em referisc a les dones de la muixeranga de Xàtiva o de les xiques de les altres muixerangues hui presents a la nostra ciutat. Em referisc a totes les dones valentes que dia a dia lluiten per reivindircar la igualtat. Dones fortes, no sols corporalment e intel·lectualment, dones fortes emocionalment...
No sols volem demostrar que hui podem fer una figura de 4 alçades, volem demostrar l'empoderament de les dones i que sense nosaltres hui les muixerangues no serien com són. Demostrem que sabem molt bé qui som i qui volem ser.
A poc a poc es canta la figura, totes ens posem on ens pertany (bases, primeres mans, vents, escales...). Suor a les mans, nervis a flor de pell, en definitiva, molta il´lusió. Les xiques de les altres colles ens ajuden fent pinya, la participació en la figura és molt important, una sola errada i tot es podia anar a baix. Ja sabem com funciona, no som noves en aquestes figures però és la primera vegada que es presenta així, davant el públic.
El tabal comença a sonar i els nervis canvien a concentració màxima en el què fem. Les segones pugen per les escales i passen per dalt de tota la pinya fins arribar a les bases, allí es pararen. Pregunten a les bases, “Esteu bé?” i aquestes aconsellen com canviar els peus per estar més còmodes i més estables al damunt. Tot d'acord. "Agafeu peus!".L'enxaneta i l’alçadora comencen a pujar per la pinya mentre els dosos es fiquen bé perquè pugen a les seues esquenes. Mirades de complicitat i orgull. Primer, ho fa l’alçadora, comprovant que tot va com estava planejat. Tot està correcte, ho podem confirmar. La figura no tremola, no té cap signe que de què puga caure, així que mana a agafar peus. És el torn de la xiqueta, l'enxaneta puja i es planta. Sap molt bé com pujar dalt de tot, està formada i preparada malgrat la seua curta edat. Amb rapidesa, puja sense por per damunt dels dosos fins a arribar a l’alçadora. Amb la seua ajuda, l'enxaneta puja als muscles i així arriba al més alt de la figura. Ànim que ja quasi ho tenim, són paraules que mentalment i amb la mirada ens repetim.
Tot el món aplaudeix, ho em aconseguit, la figura està muntada al complet. Però la xiqueta té una sorpresa. De la seua faixa trau una bandera, la nostra bandera. Bandera que representa la igualtat, el rebug al patriarcat i al masclisme. Els aplaudiments no cessen així que es presenta la figura girant un poc, l'alçadora amb l'enxaneta damunt giren perquè tots puguen vorer la bandera. És l'hora de desmuntar-la figura, així que la xiqueta deixa caure la bandera abans de baixar.
Estàn orgullosos de nosaltres i somriuen amb admiració. Entre rialles de felicitat totes ens abracem i a una sola veu cridem "SENSE DONES NO HI HA MUIXERANGA!, SENSE DONES NO HI HA MUIXERANGA!".
