No hi ha paraules per a descriure el que significaves per a la Muixeranga de Xàtiva, com tampoc hi ha per a expressar tot el que ens has ensenyat a tots i cadascú de nosaltres, a alguns més i a alguns menys, però tots ens emportem alguna cosa de tu.
Són i seran dies difícils per a la colla, ens faltarà una part fonamental en la nostra pinya roja, però aquestes coses ens fan més forts, perquè des de hui som un més, des de dalt, i en més força que mai ens guiaràs per el camí bo, com ja feies abans.
Ens quedem en tots els moments que hem viscut, les actuacions, trobades, sopars, assajos, mostres de germanor que dia a dia ens feren conèixer-nos més i més a fons.
Si alguna cosa tinguem clar és que hui hem plorat, i possiblement demà també, i les pròximes vegades que escoltem el "Pa beneït", o mirem el teu quadre de la recreació del corpus. Però t'assegure que serà momentani, la teua empremta fou molt gran i l'enyorança encara ho serà més, però riurem, riurem molt cada vegada que pensem en tu, el concurs de camises coentes (on fores el clar guanyador), els shows a les trobades damunt de l'escenari, els bons moments de viatges i actuacions, la Federació, el Consell, i personalment les hores i hores passades a l'Arxiu buscant allò que ens "justificava" com a Muixeranga de Xàtiva, perquè sense tu, res d'això haguera sigut possible.
Ens deixes un buit molt gran i que mai podrem cobrir, però aprendrem a viure amb ell i ens farà ser més grans, més junts, com hui que estàvem tots units com una gran família, com a tu t'agradava que fórem.
Hui hem estat tota la colla amb tu, desitjant-te unes bones i merescudes vacances de les que sabem que te les passaràs fent muixeranga. Ens deixes el millor que tenies i que cuidarem com les cuidaves tu a elles, no et preocupes.
Bon vent company, allà on anem portarem el teu nom i el de la colla ben alt i amb dignitat.
Cristian Medina Ferrer.
